Sóc de les que, molt sovint, massa, no donen senyals de vida i volen desaparèixer en un còmode anonimat.
I s'autojustifiquen en mitges veritats i mentides reconvertides.
Però quan és algú altre el que desapareix, es pregunten què han fet malament, què ha passat o amb què han ofès de gest o paraula aquell a qui tenien per interlocutor d'amistat.
No pensen mai que l'altre pot gaudir del mateix dret a fer ús del no contestar.
