anonimat
cerco l'anonimat quan
el que dic m'espanta
quan traspasso les fronteres
del que em permeto expressar
el que dic m'espanta
quan traspasso les fronteres
del que em permeto expressar
silencis
Sóc de les que, molt sovint, massa, no donen senyals de vida i volen desaparèixer en un còmode anonimat.
I s'autojustifiquen en mitges veritats i mentides reconvertides.
Però quan és algú altre el que desapareix, es pregunten què han fet malament, què ha passat o amb què han ofès de gest o paraula aquell a qui tenien per interlocutor d'amistat.
No pensen mai que l'altre pot gaudir del mateix dret a fer ús del no contestar.
I s'autojustifiquen en mitges veritats i mentides reconvertides.
Però quan és algú altre el que desapareix, es pregunten què han fet malament, què ha passat o amb què han ofès de gest o paraula aquell a qui tenien per interlocutor d'amistat.
No pensen mai que l'altre pot gaudir del mateix dret a fer ús del no contestar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
